L’amor segons el diccionari és: inclinació o afecció profunda a una persona. Però, jo em pregunto com un sentiment tant extens al qual se l’hi han escrit tantes cançons, tants poemes i ha despertat tantes passions es pot resumir amb una sola línia... Per a mi la paraula amor, no significa res. El que si es real es aquell inesperat t’estimo, o aquell furiós t’odio... L’amor també podria definir una mica la naturalitat humana, i el seu desequilibri, ja que, quan t’enamores tot flota en una bombolla. Però l’amor sempre va acompanyat del desamor i el patiment, que es la sensació que sovint fa més por... la por a ser oblidat. Perquè, mentre algú et recordi seguiràs viu.
Com ja he comentat, la estima que es tenen dos individus no es tan sols això. L’amor es la suma de: simpatia, amistat, afecte, covardia, tendresa, capritx, emoció, passió, gelosia, por, incertesa, egoisme, despotisme, cinisme, odi... per lo tant, dir només amor, no vol dir res. En quant a la relació de parella es tot això però per duplicat, ja que ja no t’has de preocupar tan sols per tu, sinó que també has de pensar amb la teva parella.
Jo si pugues escollir no m’enamoraria mai... perquè a mi l’amor em pot, i no m’agrada no poder controlar el que sento...

Molina

No sé ben bé per on començar… ni que explicar respecte a mi.... Alhora d’estudiar, es podria dir que soc una persona indecisa però alhora sense complexes ni por a lo desconegut, com deia el meu avi la indecisió es basa en la quantitat de coses que un sap. Es a dir, que quantes més coses es saben més opcions tinc a escollir, per tant puc fallar més cops. En resum, em vull excusar si en algun moment de la classe em mostro despistat i no escolto... es deu a que no vull tenir que equivocar-me.. en definitiva que soc un gran redactor però una mica gandul :P

Com a persona, molts diuen que soc de la broma... jo no crec que ho sigui del tot, ja que per mi riure es una manera més de passar al temps. Però com molta gen passa el temps pensant amb el demà i mig amargant-se, jo intento resumir-ho tot a ara. Una part de raó tenen perquè per a mi la cosa que més m’omple com a persona i em dona esperança es saber que algú esta somrient per alguna cosa que he dit o fet... perquè aquell somriure, es únic i pertany a tot aquell que el sent. La veritat, es que després d’aquest escrit no semblo una persona gaire graciosa... però jo no volia demostrar això, si no que, la meva intenció era que la gent vegi que no tan sols ric i faig riure perquè sí.

I per acabar les meves preferències o preocupacions són fàcils i concretes, la primera son els amics, la família i els estudis (...), la segona son les noies i les festes, la tercera el futur que per molt que estimi el present sempre arribarà i la quarta son totes les coses que m'he deixat. Per acabar, una abraçada a tots aquells que han suportat llegir la meva presentació!Un altre dia pàrlaré més de mi... ia vurem quan...

Molina